El llibre
Pròleg del llibre
Estimats lectors / Estimades lectores,
Ens plau presentar-vos el llibre sobre la vida i l’obra de Joan Benet i Petit (Barbens, 1890-Barcelona, 1968), conegut com el mestre Benet, un personatge il·lustre del nostre poble al qual volem homenatjar tot donant a conèixer la seva obra, la majoria de la qual resta inèdita.
El mestre Benet va ser un mestre i pedagog molt destacat a l’època de la Mancomunitat de Catalunya. Va ser el mestre de l’escola que porta el seu nom als Torms, una de les quatre escoles que va fer construir la Mancomunitat l’any 1916 segons les directrius pedagògiques més avançades de l’època. Posteriorment va exercir de mestre a Golmés, Castellserà, Celrà i a les escoles del Patronat Escolar de Barcelona. Després de la Guerra Civil va continuar ensenyant a les escoles unitàries al barri de la Ribera de Barcelona.
A partir dels anys seixanta va començar a escriure els dotze volums d’El Trobador de la Mare de Déu, que a més de ser un cant a les marededeus de les ermites d’arreu de Catalunya és un retrat de la geografia, el paisatge, la gent, la cultura i la llengua de la Catalunya de mitjan segle XX.
Malgrat que va viure en diversos llocs de les terres de Lleida, Girona i Barcelona, sempre retornava al seu Barbens natal, on hi tenia casa i família.
Aquesta és la part de la seva biografia més coneguda, amb llibres i articles publicats. Amb aquest llibre que teniu a les mans volem recordar aquesta part, però també pretenem donar a conèixer una part de la seva obra inèdita que es troba a l’arxiu familiar, actualment cedit a l’Ajuntament de Barbens per al seu estudi.
El llibre es va començar a gestar arran de les XII Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell, organitzades pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i l’Ajuntament de Barbens el 9 d’octubre de 2021 i les posteriors Jornades Europees del Patrimoni el 10 d’octubre. Repassant el patrimoni cultural del nostre poble, ens vam adonar que no s’havia investigat prou la figura del mestre Benet. Aleshores, acompanyats pels membres de Mascançà, ens vam posar en contacte amb la família que, per sorpresa nostra, ens va ensenyar la gran quantitat de documentació inèdita del Mestre que guardava a casa seva. Ràpidament vam ser conscients de la gran oportunitat que se’ns oferia i ens vam posar a treballar-hi.
La família ens cedí molt amablement la documentació i la vam traslladar a l’Ajuntament. La vam classificar i inventariar per posar-la a disposició dels estudiosos que havien de venir a consultar-la per redactar els capítols d’un llibre que anàvem dissenyant. Ens vam assabentar que l’escriptor i mestre Josep Varela havia escrit un article sobre la pedagogia del mestre Benet el 2018 i que l’hi havia quedat en un calaix, sense publicar. Ens hi vam posar en contacte i, molt amablement, el cedí per ser integrat en el nostre projecte. També vam considerar convenient d’incloure els estudis que havien fet anteriorment el professor de literatura Sam Abrams i Joan Pons i Benet, net del mestre Benet, arran de la reedició de l’obra El Trobador de la Mare de Déu a Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Ens restava estudiar la figura del mestre i pedagog a partir de la nombrosa documentació de l’arxiu: llibres, llibretes, fotografies, postals, articles de diari, fulls relligats, dibuixos, notes, escrits de tot tipus a mà i a màquina, etc. Per això, comptàvem amb la valuosa col·laboració dels amics de Mascançà Ton Solé i Esteve Mestre, bons coneixedors de la pedagogia del segle XX a les nostres terres. Ens calia també donar a conèixer la biografia més personal i per això comptàvem amb la inestimable col·laboració de Xavier Joseph i Benet, net del Mestre i mestre també. I mentre remenàvem i endreçàvem els papers del mestre Benet, ens vam topar amb més sorpreses. Hi havia textos que feien referència directa a Barbens: un monogràfic d’història i un quadern de poesies dedicades al poble. És en aquest punt on calia que hi intervinguessin els historiadors locals Josep Canela i Joan Planes, i també la filòloga local Judit Ibós.
Heus ací, doncs, la temàtica dels capítols que configuren el llibre. En el primer capítol, el net del mestre Benet, Xavier Joseph i Benet, ens fa un retrat del Mestre més personal a partir dels records de la família però també amb documents i fotografies que mostren un mestre ple d’ideals i inquietuds, amb una gran vocació pedagògica i literària, un humanista de cap a peus, que professava un amor profund a la seva terra, Catalunya.
En el segon capítol, titulat El mestre Benet, pels camins pedagògics i poètics, Josep Varela posa exemples de la seva biografia professional recorrent les escoles per les quals passà i les petjades que va deixar en els seus alumnes i en els pobles que l’acolliren. A més, fa una anàlisi d’un llibre escrit el 1938, en plena Guerra Civil, titulat La moral dels infants en l’escola d’ara (inèdit), un llibre que ens parla del respecte i de l’estima que hauríem de tenir envers l’escola, la segona llar dels infants.
En el tercer capítol, Esteve Mestre i Ton Solé fan una anàlisi acurada de la pedagogia del mestre Benet: què i com ensenyava, quins principis metodològics seguia i la importància de la naturalesa, les excursions, les biblioteques i museus escolars, els camps d’experimentació agrícoles i les festes i tradicions en les activitats de l’escola. El mestre Benet aposta de ple per una escola activa i renovada, sorgida dels nous corrents pedagògics d’aquella època, que posen l’infant al centre del procés d’aprenentatge, un aprenentatge no teòric sinó pràctic, relacionat amb l’entorn de l’infant i amb la vida, sense descuidar la formació en els principis morals de la humanitat.
El capítol quart aplega dos textos escrits com a introducció a la reedició que va fer Publicacions de l’Abadia de Montserrat del llibre del mestre Benet titulat El Trobador de la Mare de Déu. El primer és el pròleg al llibre, escrit pel professor de literatura Sam Abrams, i el segon, la introducció al llibre, escrit pel net del Mestre, Joan Pons i Benet, curador també de la seva obra literària. Ambdós textos tracten de la figura del mestre Benet com a poeta de la seva gran obra El trobador de la Mare de Déu, un recull de poesies dedicades a 212 marededeus d’ermites i santuaris d’arreu de Catalunya, una odissea mariana que descriu els paisatges i la gent del seu país des del punt de vista geogràfic, històric, cultural, artístic i lingüístic.
En el cinquè capítol els historiadors locals Josep Canela i Joan Planes treuen a la llum el text inèdit que el mestre Benet escriví l’any 1931 com a report de la classe de Geografia de Catalunya dirigida pel geògraf Pau Vila en una escola d’estiu, titulat Estudi monogràfic de Barbens. En aquest estudi fa un retrat acurat i sistemàtic de la geografia física i humana del poble: la vegetació, els conreus, el bestiar, l’aprofitament de l’aigua, les cases, etc. Podríem dir que tenim un retrat de com era Barbens l’any 1931.
Finalment, el sisè capítol està dedicat a la poesia que escriví el mestre Benet a la seva terra i a la seva gent. Judit Ibós transcriu i comenta 11 de les 32 poesies del quadern inèdit trobat a l’arxiu familiar sota el títol Urgellenques. Llibre de poemes, romanços, cobles, cançons i trobes dedicats a la Plana d’Urgell, uns poemes que ens retraten el paisatge i la gent del seu poble, Barbens, i rodalies. No teníem constància que cap escriptor hagués poetitzat d’aquesta manera el nostre poble i ara ja podem dir que el mestre Benet és el poeta de Barbens.
Aquests sis capítols tenen la intenció de difondre la vida i l’obra d’un home singular, un mestre que feu de la seva professió la seva manera de viure, un mestre que fou pedagog reflexionant sobre la seva pràctica pedagògica, un home culte, ple d’inquietuds, un humanista i un home que estimava la seva terra. “Llegint els seus textos, escrits en blocs d’espiral i llibretes envellides pel pas del temps, descobrim la seva visió del món, la seva filosofia de vida i, sobretot, la manera de concebre l’ofici de mestre. El mestre Benet fou un home apassionat i compromès amb l’educació dels infants, amb una mirada àmplia, intel·ligent i moderna que impregnà la pràctica educativa en coherència amb els seus ideals pedagògics”, ens diu l’estudiós Ton Solé.
Desitgem que la lectura d’aquest llibre ens permeti conèixer millor la figura d’aquest mestre tan important i esperoni altres persones a investigar la seva gran obra. A més, confiem que contribueixi a la difusió del patrimoni cultural del nostre poble. No només aprendrem qui va ser i què va representar el mestre Benet, sinó que aprendrem com era el poble on va néixer i créixer, on hi passava els estius i on s’hi sentia tan vinculat.
Com a poble, ens n’hem de sentir orgullosos. Com a representants del poble, ens sentim satisfets de preservar la seva memòria per a les futures generacions.
Veïns i veïnes de Barbens, esperem que compartiu amb nosaltres el goig que tenim de publicar aquest llibre per homenatjar una persona il·lustre del nostre poble, Barbens.
Judit Ibós i Santiveri
Regidora de Cultura, en nom de tot l’equip de govern de l’Ajuntament de Barbens
Andreu Benet i Castillo, alcalde; Judit Ibós i Santiveri, Jordi Garcia i Ruso i Manel Farré i Rius, regidors
Barbens, primavera del 2023
----------------
Per adquirir el llibre, poseu-vos en contacte amb l'Ajuntament.
Per a més informació sobre el mestre Benet, consulteu el bloc https://joanbenetipetit.wordpress.com/