Història de Barbens
Els orígens de Barbens es remunten al segle XI. Aleshores la plana d’Urgell era coneguda com Mascançà i esdevingué terra de frontera entre els comtats catalans cristians i les terres musulmanes. Barbens fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell a les dècades dels anys setanta o vuitanta del segle XI i s’hi construí ràpidament una fortificació que esdevenia el límit del territori conquerit. El 1098 és el primer cop que figura el nom de Barbens documentat. El primer senyor documentat del castell de Barbens és Ramon Barrufell.
Aleshores el nucli urbà consistia en un recinte fortificat, amb els edificis construïts de manera que les parets exteriors fessin de muralla per defensar-se. L’accés al recinte es feia mitjançant un pont llevadís. Dins de la vila closa hi havia la torre-habitació del senyor, l’església i altres serveis ordenats al voltant d’un pati que ocupa actualment la plaça de l’Església.
El desembre de 1166, Sança, filla de Ramon Barrufell, venia el “castrum de Barbenz” als templers de Gardeny i el 1168 es creà la comanda de Barbens com a entitat independent de Gardeny. Ramon Barrufell es feu templer i en va ser el primer comanador. El 1195, Ramon de Tarroja cedí el castell termenat de l’Aguilella a la comanda de Barbens. La comanda de Barbens es definia com un centre d’explotació agropecuari constituït al bell mig d’un extens territori de l’orde, amb els edificis ordenats en quadre, al voltant d’un gran pati, amb quatre torres als angles i muralla, rodejats per un fossat i el riu Ondara.
El 1317 el domini templer va ser substituït per l’hospitaler, un altre orde religiosomilitar. Barbens, juntament amb els termes de Penelles, l’Aguilella i Belianes, passà a pertànyer a la comanda hospitalera, que depenia del Gran Priorat de Catalunya. La casa dels hospitalers, el castell, fou restaurada el 1733 pel comanador Manuel de Montoliu i Boixadors, l’escut d’armes del qual figura a l’entrada principal del castell.
El poble s’expandí al voltant del nucli inicial de la plaça de l’Església cap al carrer Major, fins a l’indret conegut com “lo Portal”. A partir del segle XVIII creix la Raval, avui el carrer Domènec Cardenal, enginyer del Canal d’Urgell, i també la Raval d’Ivars, avui carrer Urgell.
El 1835, la desamortització de Mendizábal significà la fi de la comanda de Barbens i de Les Cases de Barbens, propietat del monestir de Poblet, i per tant la liquidació del règim senyorial que havia perviscut fins aleshores. Després, la terra passà a ser propietat dels pagesos, els quals van aprofitar les transformacions del segle XIX, com la construcció del Canal d’Urgell. Més tard es constituí la Cooperativa del Camp de Barbens, que tingué forta incidència en l’economia local.
Durant el primer terç del segle XX Catalunya va viure una època d’efervescència política i revolucionària. Barbens no en quedà al marge, com ho palesa la divisió de poble en esquerres i dretes pel que fa als llocs de reunió o festes: els conservadors es reunien al cafè Gamper (popularment conegut com cal Barrombes) i els d’esquerres a l’associació Ginesta. Tot i així, el predomini conservador fou absolut a l’ajuntament i a les eleccions estatals. En canvi, en les d’àmbit català, els barbetans acostumaven a decantar-se per l’esquerra.
La Guerra Civil espanyola tingué efectes a Barbens també. D’una banda, es va constituir el Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va confiscar l’església. La repressió revolucionària no fou tan virulenta com en altres llocs, però el capellà fou executat per milicians de fora, dos veïns van ser empresonats i es va crear un camp de treball a l’indret conegut com Lo Tancat. La xifra de morts al front fou elevada: 15 morts i 4 desapareguts. El 6 de gener de 1939 l’aviació franquista bombardejà Barbens i moriren 6 persones. Poc després les tropes franquistes entraren al poble, la qual cosa significà la instauració d’un nou règim. La repressió franquista no va tenir a Barbens la virulència d’altres llocs, però afectà un nombre elevat de persones. Al 1939 figuren 33 vilatans empresonats per la seua militància d’esquerres, però cap fou executat.
Durant la dictadura franquista, Barbens, igual que la majoria de pobles i ciutats del país, va patir un dèficit no només d’infraestructures, equipament i serveis municipals, sinó també de llibertats individuals i col·lectives.
L’arribada de la democràcia a finals dels anys setanta va significar una revitalització del poble en tots els àmbits, especialment el social i el cultural.
Les fonts per elaborar els continguts històrics de tota la pàgina web són provinents dels dos historiadors locals Joan Planes Nonell i Josep Canela Farré.
Consulta en línia de documents històrics sobre Barbens
Documents relacionats amb la comanda hospitalera de Barbens (1416-1800) de Josep Maria Llobet i Portella (Actes de les Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent 2008)
Aproximació a la història de la Guerra Civil a Barbens, de Marian Llauradó i Sandra Giribet (Quaderns del Pregoner de l'Urgell, 2003)