El paisatge
La conversió de les terres de Barbens en regadius, el 1862, fruit de la construcció del Canal d’Urgell, marcà de manera definitiva l’agricultura del municipi. A més del conreu de cereals existent, s’introdueix el conreu de l’alfals, la remolatxa i el panís i, a partir del 1960, el conreu dels arbres fruiters, especialment de pomeres, que va donar renom a la coneguda poma de Barbens.
Canals d’Urgell
Es tracta, encara avui dia, de la infraestructura més important de les comarques de Ponent, que va transformar per complet el paisatge i l’economia pel territori on discorre.
El canal principal neix d’una presa al riu Segre a Ponts (la Noguera) i, després de recórrer 144 km per les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, torna les aigües sobrants al Segre.
Malauradament les banquetes arbrades que seguien el curs de la sèquia del canal que passa per Barbens van ser talades, però encara és viu el record del paisatge que conformaven les banquetes, el canal i la Turbina. Amb el nou projecte dels Canals d’Urgell, es preveu replantar aquesta zona i recuperar així no només el paisatge sinó també formes d’explotació hidràuliques.
Tanmateix, val la pena fer una passejada a peu o en bicicleta per la vora del Canal i seguir-lo en direcció a Ivars, on aquí sí que es conserven les banquetes arbrades.
Riu Ondara
Barbens es troba a la conca baixa del riu d’Ondara, un petit riu que neix vora del poble de Civit, a l’extrem sud de la comarca de la Segarra. El llit del riu, perfectament delimitat des del seu naixement fins a Anglesola, es dilueix en arribar a Barbens, on es perdria a l’estany d’Ivars i Vila-sana.
El cabal del riu és molt irregular, però generalment es manté eixut la major part del temps. Tanmateix, quan s’acumula molta aigua a la capçalera del riu pot provocar destrosses d’una magnitud sorprenent, com la riuada de Santa Tecla el 1874, que va negar completament les terres del municipi i de tot l’Urgell, on van morir 570 persones, més de 500 van resultar ferides i unes 700 cases es van enderrocar. A Barbens no morí ningú però es van haver d’enderrocar 82 cases. Altres riuades, o rubinades com es coneix més popularment aquí, importants han sigut la de 1930 i les de 1989 i 1990, que van inundar finques, masies i alguns carrers del poble, la qual cosa va impulsar la canalització del riu d’Ondara pel terme de Barbens l’any 2000. D’aleshores ençà hi ha hagut altres rubinades però només amb afectació als camps propers i no al poble.
El paisatge de Barbens durant diferents estacions
La poma de Barbens
